L'última escalada de Lluís

L'alpinista, tècnic de manteniment al parc de Montserrat, va morir mentre reparava una via d'accés a una paret
JESSICA MOUZO Quintans | Barcelona | 18 OCT 2012 - 01:21 CET



Liuís Baciero en Montserrat. / JORDI RUBIO


Per evitar danys majors, es va jugar la vida. I la va perdre. Ni els seus més de 30 anys d'experiència en l'escalada ni la seva reconeguda meticulositat van poder preveure el desenllaç d'un dels alpinistes més populars de la muntanya de Montserrat. L'escalador de Sabadell (Vallès Occidental) Lluís Baciero morir dilluns passat mentre revisava les vies d'ascens d'una paret del massís català, al terme municipal de Collbató.

Baciero, que treballava per al Patronat de la Muntanya de Montserrat des de 1999 en les tasques de manteniment del parc, va comunicar als seus superiors que havia de pujar a la paret per arrencar els ancoratges que havien quedat solts després del robatori d'una trentena d'aquests punts de suport a la via. L'alpinista pretenia evitar, així, que altres escaladors poguessin posar en perill les seves vides en ascendir.

"Jo delegava en ell tot el referent a l'escalada perquè era un professional i comptava amb la meva plena confiança", afirma el director del Patronat de la muntanya, Xavier Aparicio. Cap dels seus coneguts posa en dubte les seves capacitats per a realitzar el treball, però tampoc s'expliquen què va poder passar per arribar a aquest tràgic final. "Tenia coneixements de sobres per ser-hi, més que qualsevol, i sabia el que feia", explica el seu company, Ferran Martínez, també escalador.

L'agent del parc era un alpinista expert, amb anys d'exercici a l'esquena i un reguitzell de parets escalades darrere seu. "Va ser un dels escaladors més potents de la dècada de 1980, pioner en l'escalada lliure", recorda el seu amic Jordi Rubio, director del rocòdrom de la Panxa del Bou, on Lluís entrenava sovint. El muntanyenc va realitzar itineraris d'alta dificultat en les parets de Montserrat, Serra de Prades i Montsec i obrir vies d'ascens als Alps i als Pirineus.

Però Montserrat li deu alguna cosa més que obrir vies en parets de dificultat. Els que van tractar amb ell per regular l'escalada a la muntanya, diuen que, a part de gran escalador, Lluís era un millor mediador. El director del Patronat recorda el seu caràcter "dialogant i cercador de consens" en els moments de crisi en el sector.

"El món de l'escalada és molt conflictiu i ell sempre va ser el jutge de pau, el punt d'equilibri", rememora Jordi Rubio. En ple conflicte entre alpinistes, biòlegs i Patronat, per la regulació de l'exercici de l'escalada a la muntanya, Baciero va ser l'encarregat d'intervenir entre les parts i arribar a un acord que encara avui es manté: "Tenia un punt de vista molt naturalista i estava molt conscienciat amb que calia protegir el medi ambient i preservar la flora i les migracions de les aus ", recorda el seu amic.

Lluís deixa una parella i una filla de sis anys, fruit d'una relació anterior. Els seus familiars i amics custodiaran la memòria de l'home que, sense voler, es va convertir per sempre en l'heroi de la muntanya de Montserrat.